Quan Irina va penjar el telèfon estava realment molt irritada, “qui cony es pensa que és aquesta” va deixar escapar mentre anava renegant en veu alta. Qui l’havia trucat era la seva antiga companya, ara promocionada a cap de departament, i que des del seu nomenament s’havia tornat intractable fent impossible la convivència i el diàleg.
Irina feia dies que treballava en uns informes que havia de presentar aquella tarda i Mayte la seva cap havia decidit d’imprevist que els necessitava aquell mateix matí. Premé el botó d’ imprimir i la màquina del passadís començà a abocar papers. Anà a recollir el fruit del seu treball per presentar-lo i amb les presses li van caure tots els documents, “merda” va cridar. Mentre s’ajupia a recollir-los va notar una mà a la seva espatlla, es girà enfurismada i quan anava a renegar es trobà amb uns ulls blaus que la miraven intensament; era en Marc, el noi de pràctiques acabat d’ arribar, que li deia: “estàs bé?, espera que t’ ajudo”. Irina el mirà fixament, anava a escridassar-lo però aquella veu dolça i la immensitat d’aquell blau feren que quedés embadalida i sense paraules... Una mirada lasciva marcà el seu rostre i amb un gran somriure, ple d’insinuació, es dirigí vers l’ascensor.
Quan arribà a l’últim pis, ja l’ esperava na Mayte amb gest d’impaciència i li arrencà els papers de la mà: “ja era hora, et penses que tinc tot el dia?”. Van entrar totes dues en aquell despatx immens, i na Irina s’acomodà mirant a través del gran finestral que ocupava una paret sencera, s’aïllà en els seus pensaments mentre na Mayte llegia els informes i deixava anar una crítica darrera de l’altra. Irina va sentir la mirada de la seva cap clavada al seu damunt. Mayte s’havia adonat que no era escoltada i esclatà abocant tota la ira sobre la seva subordinada que amb ulls humits i porucs mirà aquelles pupil·les verdes que la traspassaven violentament. Mayte s’aixecà, caminà pel despatx, i inesperadament col·locà la seva ma sobre l’ espatlla d’ Irina començant a parlar-li més suau, amb dolçor: “no ho entens? – va dir- les coses aquí dalt no son tan fàcils com et penses...”
Irina girà el cap per contestar i es trobà les mans de Mayte sobre els seus pits. Volia fugir, s’agità mentre uns llavis carnosos, amples i humits tapaven la seva boca, sentia com la llengua de Mayte empenyia contra els seus llavis tancats, intentant penetrar-los amb força. Irina sentí com el seu cos s’estremia: aquella inesperada experiència l’ omplí de contradiccions. Lluità per fugir mentre les mans que l’ empresonaven anaven cercant camí per sota de la seva brusa. Mayte l’aixecà i ella notà el tacte d’ aquelles mans petites i suaus pessigant els seus mugrons, ara erectes, amb unes ungles llargues i vermelles, sentí dolor i li agradà. Besà el coll de la seva cap i deixà que aquelles mans l’omplissin de carícies fortes que la premien, l’ ofegaven, la feien sentir i vibrar, Mayte descordà el cinturó que deixà caure la petita faldilla d’ Irina i ficà la seva mà dins la minúscula calça cercant la càlida vagina ara mullada. Masegà aquell cony petit i estret, notant que estava tot depilat, i la penetrà violentament amb els seus dits fent-la cridar. Mayte li baixà la tanga, va girar a la despullada Irina contra la paret de vidre deixant-la mirant a l’exterior , li besà l’esquena i la llepà fins arribar al seu cul penetrant-lo amb la seva llengua fent que Irina xisclés i tremolés. Mentre estava en aquella posició es va descobrir observada des de les finestres dels altres edificis i això l’excità fins a escórrer-se mullant les seves cuixes fermes i musculades. Mayte la posseïa i ella imaginava l’excitació d’aquell improvisat públic...
Irina es girà i empentà a Mayte contra la butaca, feu lliscar la seva mà sota la llarga faldilla i descobrí l’absència de calces Li acaricià el clítoris agafant-lo entre els seus dits, estirant-lo, notant com creixia humitejat sota el seu tacte, ajupí el seu cap i el ficà entre les cames de Mayte, xuclant amb força, llepant amb desig, amb petites mossegades que feien retorçar a aquella dona que havia començat posseint-la i que ara esclatava en un orgasme que la feu cridar intensament...
Des d’aleshores ja res seria el mateix...
Quan Irina sortí de l’ascensor es creuà novament amb en Marc, el mirà i posant-li una mà al cul el besà i s’allunyà somrient amb lasciva malícia....
Irina feia dies que treballava en uns informes que havia de presentar aquella tarda i Mayte la seva cap havia decidit d’imprevist que els necessitava aquell mateix matí. Premé el botó d’ imprimir i la màquina del passadís començà a abocar papers. Anà a recollir el fruit del seu treball per presentar-lo i amb les presses li van caure tots els documents, “merda” va cridar. Mentre s’ajupia a recollir-los va notar una mà a la seva espatlla, es girà enfurismada i quan anava a renegar es trobà amb uns ulls blaus que la miraven intensament; era en Marc, el noi de pràctiques acabat d’ arribar, que li deia: “estàs bé?, espera que t’ ajudo”. Irina el mirà fixament, anava a escridassar-lo però aquella veu dolça i la immensitat d’aquell blau feren que quedés embadalida i sense paraules... Una mirada lasciva marcà el seu rostre i amb un gran somriure, ple d’insinuació, es dirigí vers l’ascensor.
Quan arribà a l’últim pis, ja l’ esperava na Mayte amb gest d’impaciència i li arrencà els papers de la mà: “ja era hora, et penses que tinc tot el dia?”. Van entrar totes dues en aquell despatx immens, i na Irina s’acomodà mirant a través del gran finestral que ocupava una paret sencera, s’aïllà en els seus pensaments mentre na Mayte llegia els informes i deixava anar una crítica darrera de l’altra. Irina va sentir la mirada de la seva cap clavada al seu damunt. Mayte s’havia adonat que no era escoltada i esclatà abocant tota la ira sobre la seva subordinada que amb ulls humits i porucs mirà aquelles pupil·les verdes que la traspassaven violentament. Mayte s’aixecà, caminà pel despatx, i inesperadament col·locà la seva ma sobre l’ espatlla d’ Irina començant a parlar-li més suau, amb dolçor: “no ho entens? – va dir- les coses aquí dalt no son tan fàcils com et penses...”
Irina girà el cap per contestar i es trobà les mans de Mayte sobre els seus pits. Volia fugir, s’agità mentre uns llavis carnosos, amples i humits tapaven la seva boca, sentia com la llengua de Mayte empenyia contra els seus llavis tancats, intentant penetrar-los amb força. Irina sentí com el seu cos s’estremia: aquella inesperada experiència l’ omplí de contradiccions. Lluità per fugir mentre les mans que l’ empresonaven anaven cercant camí per sota de la seva brusa. Mayte l’aixecà i ella notà el tacte d’ aquelles mans petites i suaus pessigant els seus mugrons, ara erectes, amb unes ungles llargues i vermelles, sentí dolor i li agradà. Besà el coll de la seva cap i deixà que aquelles mans l’omplissin de carícies fortes que la premien, l’ ofegaven, la feien sentir i vibrar, Mayte descordà el cinturó que deixà caure la petita faldilla d’ Irina i ficà la seva mà dins la minúscula calça cercant la càlida vagina ara mullada. Masegà aquell cony petit i estret, notant que estava tot depilat, i la penetrà violentament amb els seus dits fent-la cridar. Mayte li baixà la tanga, va girar a la despullada Irina contra la paret de vidre deixant-la mirant a l’exterior , li besà l’esquena i la llepà fins arribar al seu cul penetrant-lo amb la seva llengua fent que Irina xisclés i tremolés. Mentre estava en aquella posició es va descobrir observada des de les finestres dels altres edificis i això l’excità fins a escórrer-se mullant les seves cuixes fermes i musculades. Mayte la posseïa i ella imaginava l’excitació d’aquell improvisat públic...
Irina es girà i empentà a Mayte contra la butaca, feu lliscar la seva mà sota la llarga faldilla i descobrí l’absència de calces Li acaricià el clítoris agafant-lo entre els seus dits, estirant-lo, notant com creixia humitejat sota el seu tacte, ajupí el seu cap i el ficà entre les cames de Mayte, xuclant amb força, llepant amb desig, amb petites mossegades que feien retorçar a aquella dona que havia començat posseint-la i que ara esclatava en un orgasme que la feu cridar intensament...
Des d’aleshores ja res seria el mateix...
Quan Irina sortí de l’ascensor es creuà novament amb en Marc, el mirà i posant-li una mà al cul el besà i s’allunyà somrient amb lasciva malícia....
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada