NU EN OMBRA

Nu en ombra, enamorat.
Besar-te la pell amb gust diferent
cada vegada, no trobar referències
per saber el moment just,
experimentar la carícia perfecta,
la mà acompanya i explora.
Retornar al teu port, nou cada cop,
desconegut i excitant, recórrer
l'esquena provocant un calfred.
Prendre el teu cos, posseir-te
com si la primera volta fos.
Ser al teu costat i besar la teva boca,
aprendre’t i capbussar-me dins teu.
Impregnar-me del teu aroma,
sentir els teus dits tatuant-me l'ànima,
sentir com m’afaiçones...
I què vull? posseir, però... tu,
traspasses la meva ombra amb el teu nu,
em consoles somrient
i sobre el llit desfet les teves mans
s'enreden en el meu pit,
em posseeixes i somrius.
Chris 20-11-09

ARIADNA

En un punt perdut del Maresme, es pot trobar una petita perduda i solitària cala, caminant pels penya-segats entre els pins i les pites que, fent equilibri , creixen entre les roques i el buit adreçant-se erectes cap al cel , cercant l’ aliment i la vida que els hi dóna el sol…
Aquell matí Ariadna havia decidit anar fins a la platja, com tants d’ altres freds matins de gener, un vent lleuger xiuxiuejant portava fins a terra les olors de mar i un tímid sol volia fer-se present i escalfar, acaronar , acariciar ...
Portava Ariadna a la petita bossa de lli, regal del seu estimat, l`última carta que havia rebut aquell mateix matí, el remitent deia que l’ hi havia escrit el seu particular “Teseo”, aquell a qui ella havia decidit confiar la seva ànima per allunyar-se del tortuós laberint d’ ombres que l’ envoltava , aquell Teseo que hauria d’ alliberar-la del minotaure que la consumia , de l’ angoixa d’un desig ocult i secret ...
Llegiria però el missatge a la vora del mar, no hi havia cap pressa, volia assaborir les paraules, gaudir del moment sense afanyar-se… caminava deixant-se portar per la imaginació, fantasiejant, intentant esbrinar les paraules que reposaven sobre el full amagat dins d’ aquell sobre, i al mateix temps rememorant les passionals trobades a la vora del foc, els mots tendres a cau d’ orella que l’hi acaronaven i les carícies dolces i profundes amb les que hi tremolava …
Pensava en tot això quan va seure al costat del mar , la brisa jugava amb el seu cos nu de pell bruna mentre deixava que la seva mirada es perdés a l’infinit, transportant la seva ment, envaïda per una sensació de pau, respirant amb calma, somrient, es diria que estava integrada al paisatge , al·liena al món , deixant que la natura anés omplint-la. Es sentia bé davant d’un mar blau, reposat , fred, que es movia compassat , que empentava amb el ritme dels amants , amb la dolçor i les forces precises per cada instant…
Va llegir la carta, manuscrita amb curosa cal·ligrafia, deglutint i assaborint les paraules; interioritzant el contingut amb respectuós silenci, les gavines es capbussaven a les aigües amb rapidesa per tornar a sortir poc després ,en dècimes de segon, penetraven una vegada i una altre en la fredor de les aigües per allunyar-se volant un cop complert l’ objectiu, i Ariadna llegia… absent
Deixant els pedaços de paper trencat a un costat, es va sentir de cop atreta per una mar que la cridava i caminant sobre la freda sorra va anar deixant dibuixat un rierol sinuós de petjades que s’ adreçaven a la mar…el vent gronxava els rinxols dels seus cabells i la seva pell, que el temps i el desamor havien anant dibuixant, es va tensar… ara submergida a les fredes aigües , nedava lliure deixant-se posseir , seguint un fil imaginari va recórrer el laberint d’aigua, nedant en totes les direccions possibles, cercant l’oculta sortida mentre el sol l’ acariciava, … Va tornar a la sorra, sortint lentament de l’ aigua, deixant que les petites gotes rellisquessin cos avall, lentament , suaument, en un llarg recorregut …. Es va deixar caure i abraçada per la sorra, sota la suau brisa que la gronxava va anar deixant els ulls tancats i es va adormir…
El vent va robar els petits pedaços de paper que havien portat el missatge, submergint-los a la profunditat de les aigües , tan sols a un d’ ells es podien llegir les paraules “te deix amor”…
El sol començà a amagar-se a l’ horitzó , Ariadna dormia a la platja ….

EL DESPERTAR D'UN DESIG

Quan Irina va penjar el telèfon estava realment molt irritada, “qui cony es pensa que és aquesta” va deixar escapar mentre anava renegant en veu alta. Qui l’havia trucat era la seva antiga companya, ara promocionada a cap de departament, i que des del seu nomenament s’havia tornat intractable fent impossible la convivència i el diàleg.
Irina feia dies que treballava en uns informes que havia de presentar aquella tarda i Mayte la seva cap havia decidit d’imprevist que els necessitava aquell mateix matí. Premé el botó d’ imprimir i la màquina del passadís començà a abocar papers. Anà a recollir el fruit del seu treball per presentar-lo i amb les presses li van caure tots els documents, “merda” va cridar. Mentre s’ajupia a recollir-los va notar una mà a la seva espatlla, es girà enfurismada i quan anava a renegar es trobà amb uns ulls blaus que la miraven intensament; era en Marc, el noi de pràctiques acabat d’ arribar, que li deia: “estàs bé?, espera que t’ ajudo”. Irina el mirà fixament, anava a escridassar-lo però aquella veu dolça i la immensitat d’aquell blau feren que quedés embadalida i sense paraules... Una mirada lasciva marcà el seu rostre i amb un gran somriure, ple d’insinuació, es dirigí vers l’ascensor.
Quan arribà a l’últim pis, ja l’ esperava na Mayte amb gest d’impaciència i li arrencà els papers de la mà: “ja era hora, et penses que tinc tot el dia?”. Van entrar totes dues en aquell despatx immens, i na Irina s’acomodà mirant a través del gran finestral que ocupava una paret sencera, s’aïllà en els seus pensaments mentre na Mayte llegia els informes i deixava anar una crítica darrera de l’altra. Irina va sentir la mirada de la seva cap clavada al seu damunt. Mayte s’havia adonat que no era escoltada i esclatà abocant tota la ira sobre la seva subordinada que amb ulls humits i porucs mirà aquelles pupil·les verdes que la traspassaven violentament. Mayte s’aixecà, caminà pel despatx, i inesperadament col·locà la seva ma sobre l’ espatlla d’ Irina començant a parlar-li més suau, amb dolçor: “no ho entens? – va dir- les coses aquí dalt no son tan fàcils com et penses...”
Irina girà el cap per contestar i es trobà les mans de Mayte sobre els seus pits. Volia fugir, s’agità mentre uns llavis carnosos, amples i humits tapaven la seva boca, sentia com la llengua de Mayte empenyia contra els seus llavis tancats, intentant penetrar-los amb força. Irina sentí com el seu cos s’estremia: aquella inesperada experiència l’ omplí de contradiccions. Lluità per fugir mentre les mans que l’ empresonaven anaven cercant camí per sota de la seva brusa. Mayte l’aixecà i ella notà el tacte d’ aquelles mans petites i suaus pessigant els seus mugrons, ara erectes, amb unes ungles llargues i vermelles, sentí dolor i li agradà. Besà el coll de la seva cap i deixà que aquelles mans l’omplissin de carícies fortes que la premien, l’ ofegaven, la feien sentir i vibrar, Mayte descordà el cinturó que deixà caure la petita faldilla d’ Irina i ficà la seva mà dins la minúscula calça cercant la càlida vagina ara mullada. Masegà aquell cony petit i estret, notant que estava tot depilat, i la penetrà violentament amb els seus dits fent-la cridar. Mayte li baixà la tanga, va girar a la despullada Irina contra la paret de vidre deixant-la mirant a l’exterior , li besà l’esquena i la llepà fins arribar al seu cul penetrant-lo amb la seva llengua fent que Irina xisclés i tremolés. Mentre estava en aquella posició es va descobrir observada des de les finestres dels altres edificis i això l’excità fins a escórrer-se mullant les seves cuixes fermes i musculades. Mayte la posseïa i ella imaginava l’excitació d’aquell improvisat públic...
Irina es girà i empentà a Mayte contra la butaca, feu lliscar la seva mà sota la llarga faldilla i descobrí l’absència de calces Li acaricià el clítoris agafant-lo entre els seus dits, estirant-lo, notant com creixia humitejat sota el seu tacte, ajupí el seu cap i el ficà entre les cames de Mayte, xuclant amb força, llepant amb desig, amb petites mossegades que feien retorçar a aquella dona que havia començat posseint-la i que ara esclatava en un orgasme que la feu cridar intensament...

Des d’aleshores ja res seria el mateix...

Quan Irina sortí de l’ascensor es creuà novament amb en Marc, el mirà i posant-li una mà al cul el besà i s’allunyà somrient amb lasciva malícia....

SOLITUD A LA PLATJA

La mirada furtiva sobre la seva pell clara ,

nuesa d'un cos a les aigües del mar,

envoltada de l'aire que l'acariciava,

somnis sensuals convidaven a navegar.

Onades salvatges amb els seus pits jugaven,

mans de blanca escuma la van agafar,

tocaren, premeren, besaren, venien i anaven,

oberta al plaer, tremolosa la veu, volia cridar.

Esclat de desig, la boca entreoberta,

el salobre gust la llengua intuïa,

les mans palpant iniciaven la recerca

dels ocults plaers que el seu cos oferia.

Absent, els carnosos llavis mossegats,

descobrien als dits la seva humitat,

tendres carícies provocaven esclats

del fons del seu cos, sentia la llibertat

Jana i Chris 25/08/09

NUS

Sobre la despullada pell les mans,

cercant l' infinit en cada amagat racó,

recorren, besen, palpen, fins els camps
dels més secrets indrets de la passió.

com l' heura ferma l' arbre envolta,
agafada al tronc amb força, gratant-lo,
s' agafa al tors la seva humida boca
panteixant , cridant, abans de mossegar-lo


nua mirada, ulls d' amor, l' ànima traspassen,
tot sentint la suau pell eriçada, el cos tremola
sota els fràgils dits que lentament dibuixen
les profundes línies de la humida cova


sospirs del càlid vent, plena de llum
la lluna s' alça, el desitjat cos il·luminant,
fragància del anhel intens, estrany perfum,
que ensenya el camí que seguirà l' amant.

Jana i Chris 20/08/09

ESPERIT DE FOC

Estava amarada de suor. El seu cos jove, ferm i bru lluïa. Ara però tenia a prop el descans, la recompensa, estaven a punt d’arribar a port.
Ella va donar les últimes instruccions per maniobrar i fer l’entrada:

-Albireu a bavor!

“Esperit de foc” era un vaixell pirata que vagarejava per les aigües mediterrànies; el malson de tots els vaixells espanyols que es creuaven al seu pas. Retornava al seu cau després d’ una profitosa expedició i haver abordat un vaixell de la corona espanyola ben carregat de valuoses mercaderies destinades al nou món.

Noe, una bonica dona, capitanejava amb mà molt dura aquell temorós vaixell. Malgrat la seva joventut s’havia guanyat el respecte i la por de la tripulació. El seu valor i crueltat eren coneguts en tots els confins d’ aquells mars.

L’ amarratge es feu amb rapidesa i destresa. La tripulació, desitjosa d’ un glop de rom, es va afanyar en descarregar l’ últim botí obtingut: joies, or, sedes... i els supervivents capturats per ésser venuts com esclaus.

Noe s’ ocupava de la supervisió d’ aquelles vendes; no tenia pietat a l’ hora de separar a una mare dels seus fills o de vendre com esclaves sexuals a les filles dels nobles de la corona. Com ja era habitual va fer rentar i vestir amb les millors gales a les seves víctimes, ja feia temps que havia après que d’ aquesta manera en treia millors guanys.

Va ser un dia de sort, la subhasta fou ràpida i profitosa perquè hi havia una gran demanda i els presoners passaven ràpidament a tenir nous amos sense grans problemes. Fins arribar però, a un dels mariners; fornit, bru, de llargs cabells i mirada penetrant, que es rebel·là i lluità amb força i ràbia resultant impossible la seva venda ja que ningú volia “mercaderia” conflictiva.

Diego, aquest era el seu nom, va ser retornat al vaixell per ordre de na capitana Noe. Un cop a bord van disposar el càstig habitual, havia de ser fuetejat i penjat del pal major i aquesta era una feina que na Noe es reservava i en la que abocava tot el seu odi i crueltat.

L’endemà de matinada na Noe passejava per la deserta coberta del vaixell i els seus ulls es fixaren en aquella esquena nua i sagnat que no havia volgut doblegar-se al seu càstig. Mirà aquell cos penjat i contemplà per primer cop aquells braços musculats, aquell cos ferm i ben contornejat que encara s’aferrava a la vida. Va decidir baixar-lo i fer que les seves esclaves el rentessin i curessin amb vinagre les seves ferides. Volia que visqués per allargar el seu patiment.

Diego restava ajagut al catre en un estat de semi inconsciència. Na Noe contemplava aquell cos ferit, adonant-se de l’ estranya atracció que exercia sobre ella, admirant aquells músculs ben formats. Va tocar les fortes mans d’ ell i sentí que la seva pell s’ estremia. Els seus dits recorrien lentament les marques de les cicatrius acaronant-les suaument. De sobte s’adonà que el llençol s’enlairava irregularment a l’alçada del baix ventre, el seu contacte havia provocat en aquell cos inconscient una erecció de proporcions considerables. Ella no es pogué estar de retirar el llençol per poder contemplar amb detall aquell membre les dimensions del qual li provocaren una exhalació de continguda exclamació. Els seus ulls es recrearen amb aquella visió i els seus dits descobrien la suavitat d’ aquella pell tensada. Agafà la verga erecte amb la seva mà i diposità els seus llavis a sobre, primer amb suavitat, quasi amb timidesa, assaborint lentament cada centímetre, cada racó, deixà que la seva boca s’omplís i la seva llengua es desplaçava en totes direccions, notant-ne la duresa i sentint com encara augmentava més el seu volum. Absorta com estava amb aquella experiència tardà uns segons en adonar-se que unes fortes mans li recorrien l’ esquena...

Diego l’envoltà amb els seus braços per la cintura immobilitzant-la i la va besar amb força, mossegant-li els llavis i penetrant amb la seva llengua aquella càlida boca que es resistia i lluitava per alliberar-se. Ell continuà però, la besà al coll amb afany deixant que la seva llengua jugués amb les orelles: petites mossegades, ràpides... i la força d’ella deixà pas a un esclat de desig llargament contingut. Diego li arrancà la brusa deixant al descobert uns pits grans, bruns, ben formats, amb els mugrons erectes, durs, que ell va prendre entre els seus dits estirant-los fins al límit entre plaer i dolor. Els masegà besant-los desplaçant-se de la boca als mugrons mentre les seves mans acariciaven l’ esquena variant la força; primer suau, desprès més fort, més fort... Ella clavà les seves ungles a l’ esquena d’ ell, dibuixava amb força a sobre d’aquells músculs adolorits i coberts de suor, li mossegà l’aixella amb ràbia provocant-li un crit de dolor i excitació, deixant marcada les seves dents i besant després la ferida.

Tota ella era passió, esperit de foc, ardent,... aquell desig l’envaïa i la transformava, convertint-la en deessa suprema dins el paradís del sexe. La seva pell s’estremia i tremolava, dominada per aquell sentiment es deixà portar quan les mans d’ell feien caure a terra l’ampla faldilla i deixaven al descobert unes cames suaus i fermes entre les que ficà els seus dits fins trobar la vagina càlida i humida on s’endinsà; lentament, explorant la profunditat i la forma; pessigà el clítoris erecte, jugant lentament, el pressionava amb moviments precisos. Ella cridà i agafà el cap d’ell entre les seves mans, el besà amb intensitat, amb pressa, amb voracitat i l’acompanyà directa entre les seves cames on l’esperava una vagina oberta i mullada. Ell no es feu pregà; immediatament hi entaforà la seva llengua i llepà, xuclà, assaborí tot aquell flux gairebé sense respirar, embriagat i gaudint mentre ella es retorçava i contreia de plaer agafada dels cabells d’ell. Tibant-los, l’obligà a pujar a la seva alçada i li donà la volta posant-se a sobre d’ ell, agafà la immensa verga erecte, a punt d’ esclatar i la clavà dins seu, de cop, fins al fons, sentint-se tota plena d’ ella. Va començar a cavalcar-lo amb fortes embranzides mentre cridava i panteixava, demanant-li que no parés. Volia més, volia sentir aquella força dins seu i arribar més enllà del límit.

Un profund crit va sortir de la seva gola mentre sentí que el seu orgasme li arribava; tota ella s’ estremí notant aquell pessigolleig que sortia d’entre les seves cames i s’ escampava per tots i cadascun dels racons del seu cos alliberant tota l’ energia i ràbia contingudes; continuà però empenyent fins aconseguir que ell es buidés dins d’ ella...

Abraçats, suats i cansats s’ adormiren llarga estona. Quan ella obrí els ulls es trobà de quatre potes, lligada amb les cames separades. No va tenir temps d’ adonar-se de la situació i de cop sentí una força que la va ferir; ell l’estava posseint penetrant el seu cul, produint-li un dolor i un plaer indescriptibles. Va cridar però la seva boca era tapada per una de les fortes mans d’ ell, les embranzides la trencaven per dintre, es resistia i lluitava per desfer-se de les seves lligadures, se sentia excitada i mullada, el seu cos experimentava sensacions, fins ara, desconegudes, al límit de les seves forces plorà de ràbia quan ell l’ompli descarregant-se novament. Després ell marxà deixant-la empresonada a la seva pròpia nau.

Esgotada, s’adormí planejant la seva venjança..., això però us ho explicarem en un altre relat...