NUS

Sobre la despullada pell les mans,

cercant l' infinit en cada amagat racó,

recorren, besen, palpen, fins els camps
dels més secrets indrets de la passió.

com l' heura ferma l' arbre envolta,
agafada al tronc amb força, gratant-lo,
s' agafa al tors la seva humida boca
panteixant , cridant, abans de mossegar-lo


nua mirada, ulls d' amor, l' ànima traspassen,
tot sentint la suau pell eriçada, el cos tremola
sota els fràgils dits que lentament dibuixen
les profundes línies de la humida cova


sospirs del càlid vent, plena de llum
la lluna s' alça, el desitjat cos il·luminant,
fragància del anhel intens, estrany perfum,
que ensenya el camí que seguirà l' amant.

Jana i Chris 20/08/09