dissabte, 15 d’agost del 2009

ESPERIT DE FOC



Estava amarada de suor. El seu cos jove, ferm i bru lluïa. Ara però tenia a prop el descans, la recompensa, estaven a punt d’arribar a port.
Ella va donar les últimes instruccions per maniobrar i fer l’entrada:

-Albireu a bavor!

Esperit de foc” era un vaixell pirata que vagarejava per les aigües mediterrànies; el malson de tots els vaixells espanyols que es creuaven al seu pas. Retornava al seu cau després d’ una profitosa expedició i haver abordat un vaixell de la corona espanyola ben carregat de valuoses mercaderies destinades al nou món.

Noe, una bonica dona, capitanejava amb mà molt dura aquell temorós vaixell. Malgrat la seva joventut s’havia guanyat el respecte i la por de la tripulació. El seu valor i crueltat eren coneguts en tots els confins d’ aquells mars.

L’ amarratge es feu amb rapidesa i destresa. La tripulació, desitjosa d’ un glop de rom, es va afanyar en descarregar l’ últim botí obtingut: joies, or, sedes... i els supervivents capturats per ésser venuts com esclaus.

Noe s’ ocupava de la supervisió d’ aquelles vendes; no tenia pietat a l’ hora de separar a una mare dels seus fills o de vendre com esclaves sexuals a les filles dels nobles de la corona. Com ja era habitual va fer rentar i vestir amb les millors gales a les seves víctimes, ja feia temps que havia après que d’ aquesta manera en treia millors guanys.

Va ser un dia de sort, la subhasta fou ràpida i profitosa perquè hi havia una gran demanda i els presoners passaven ràpidament a tenir nous amos sense grans problemes. Fins arribar però, a un dels mariners; fornit, bru, de llargs cabells i mirada penetrant, que es rebel·là i lluità amb força i ràbia resultant impossible la seva venda ja que ningú volia “mercaderia” conflictiva.

Diego, aquest era el seu nom, va ser retornat al vaixell per ordre de na capitana Noe. Un cop a bord van disposar el càstig habitual, havia de ser fuetejat i penjat del pal major i aquesta era una feina que na Noe es reservava i en la que abocava tot el seu odi i crueltat.

L’endemà de matinada na Noe passejava per la deserta coberta del vaixell i els seus ulls es fixaren en aquella esquena nua i sagnat que no havia volgut doblegar-se al seu càstig. Mirà aquell cos penjat i contemplà per primer cop aquells braços musculats, aquell cos ferm i ben contornejat que encara s’aferrava a la vida. Va decidir baixar-lo i fer que les seves esclaves el rentessin i curessin amb vinagre les seves ferides. Volia que visqués per allargar el seu patiment.

Diego restava ajagut al catre en un estat de semi inconsciència. Na Noe contemplava aquell cos ferit, adonant-se de l’ estranya atracció que exercia sobre ella, admirant aquells músculs ben formats. Va tocar les fortes mans d’ ell i sentí que la seva pell s’ estremia. Els seus dits recorrien lentament les marques de les cicatrius acaronant-les suaument. De sobte s’adonà que el llençol s’enlairava irregularment a l’alçada del baix ventre, el seu contacte havia provocat en aquell cos inconscient una erecció de proporcions considerables. Ella no es pogué estar de retirar el llençol per poder contemplar amb detall aquell membre les dimensions del qual li provocaren una exhalació de continguda exclamació. Els seus ulls es recrearen amb aquella visió i els seus dits descobrien la suavitat d’ aquella pell tensada. Agafà la verga erecte amb la seva mà i diposità els seus llavis a sobre, primer amb suavitat, quasi amb timidesa, assaborint lentament cada centímetre, cada racó, deixà que la seva boca s’omplís i la seva llengua es desplaçava en totes direccions, notant-ne la duresa i sentint com encara augmentava més el seu volum. Absorta com estava amb aquella experiència tardà uns segons en adonar-se que unes fortes mans li recorrien l’ esquena...

Diego l’envoltà amb els seus braços per la cintura immobilitzant-la i la va besar amb força, mossegant-li els llavis i penetrant amb la seva llengua aquella càlida boca que es resistia i lluitava per alliberar-se. Ell continuà però, la besà al coll amb afany deixant que la seva llengua jugués amb les orelles: petites mossegades, ràpides... i la força d’ella deixà pas a un esclat de desig llargament contingut. Diego li arrancà la brusa deixant al descobert uns pits grans, bruns, ben formats, amb els mugrons erectes, durs, que ell va prendre entre els seus dits estirant-los fins al límit entre plaer i dolor. Els masegà besant-los desplaçant-se de la boca als mugrons mentre les seves mans acariciaven l’ esquena variant la força; primer suau, desprès més fort, més fort... Ella clavà les seves ungles a l’ esquena d’ ell, dibuixava amb força a sobre d’aquells músculs adolorits i coberts de suor, li mossegà l’aixella amb ràbia provocant-li un crit de dolor i excitació, deixant marcada les seves dents i besant després la ferida.

Tota ella era passió, esperit de foc, ardent,... aquell desig l’envaïa i la transformava, convertint-la en deessa suprema dins el paradís del sexe. La seva pell s’estremia i tremolava, dominada per aquell sentiment es deixà portar quan les mans d’ell feien caure a terra l’ampla faldilla i deixaven al descobert unes cames suaus i fermes entre les que ficà els seus dits fins trobar la vagina càlida i humida on s’endinsà; lentament, explorant la profunditat i la forma; pessigà el clítoris erecte, jugant lentament, el pressionava amb moviments precisos. Ella cridà i agafà el cap d’ell entre les seves mans, el besà amb intensitat, amb pressa, amb voracitat i l’acompanyà directa entre les seves cames on l’esperava una vagina oberta i mullada. Ell no es feu pregà; immediatament hi entaforà la seva llengua i llepà, xuclà, assaborí tot aquell flux gairebé sense respirar, embriagat i gaudint mentre ella es retorçava i contreia de plaer agafada dels cabells d’ell. Tibant-los, l’obligà a pujar a la seva alçada i li donà la volta posant-se a sobre d’ ell, agafà la immensa verga erecte, a punt d’ esclatar i la clavà dins seu, de cop, fins al fons, sentint-se tota plena d’ ella. Va començar a cavalcar-lo amb fortes embranzides mentre cridava i panteixava, demanant-li que no parés. Volia més, volia sentir aquella força dins seu i arribar més enllà del límit.

Un profund crit va sortir de la seva gola mentre sentí que el seu orgasme li arribava; tota ella s’ estremí notant aquell pessigolleig que sortia d’entre les seves cames i s’ escampava per tots i cadascun dels racons del seu cos alliberant tota l’ energia i ràbia contingudes; continuà però empenyent fins aconseguir que ell es buidés dins d’ ella...

Abraçats, suats i cansats s’ adormiren llarga estona. Quan ella obrí els ulls es trobà de quatre potes, lligada amb les cames separades. No va tenir temps d’ adonar-se de la situació i de cop sentí una força que la va ferir; ell l’estava posseint penetrant el seu cul, produint-li un dolor i un plaer indescriptibles. Va cridar però la seva boca era tapada per una de les fortes mans d’ ell, les embranzides la trencaven per dintre, es resistia i lluitava per desfer-se de les seves lligadures, se sentia excitada i mullada, el seu cos experimentava sensacions, fins ara, desconegudes, al límit de les seves forces plorà de ràbia quan ell l’ompli descarregant-se novament. Després ell marxà deixant-la empresonada a la seva pròpia nau.

Esgotada, s’adormí planejant la seva venjança..., això però us ho explicarem en un altre relat...

2 comentaris:

  1. Ueeeeeeeeeeee! Molt bé!!
    Estareu a Relats en Català?

    ResponElimina
  2. Ara ja hi som!, i no serà pas l'últim cop. Esperem que ens continuis llegint. Salut

    ResponElimina